D'acord, no és ni wild ski ni és el Mt McKinley, és esquí de muntanya al Taga, però a nosaltres ens ha semblat una expedició increïble!!!!
Hem quedat de bon matí, a les 9h, a Ribes, al lloc de lloguer dels esquís, Ski & Mountain, al costat de Can Gusi. Som en Miquel, la Txell i en Robert (hem pujat els 3 des de Barcelona), en Manel (des de Llívia) i en Jerry i la Rut (des de Berga) i el seu gos en Xic!!!
Lloguem els esquís (en quedaven ben pocs!!!) i esmorzem una mica al bar, per després organitzar-nos en 2 cotxes i anar cap a Pardines. El dia és molt bo, teníem por perquè a la resta del país estava tot molt tapat... Abans de Pardines ja trobem neu, arribem al poble i continuem fins al veïnat de Puigsac, on deixem els cotxes sota l'ermita romànica.
Són les 11:15h, estem a 1.275m, i comencem a caminar, primer a peu pel camí que porta al Taga, però aviat ens posem els esquís. La neu és abundant a tota la vall de Pardines, amb vistes sobre el Puigmal i la Tossa d'Alp. Passem per boscos caducifolis molt bonics, amb abundants bedolls i paisatges suaus de somni. El camí transcorre per una pista de poc pendent, amb alguna pujada no gaire forta, aprofitem per adaptar-nos als esquís, amb alguns problemes a les fixacions, sobretot les del Manel, que semblen de la Guerra Civil!!!!!
Arribem al Pla de Noufonts, a 1.604m, amb uns tancats pel bestiar, preciós, i allà comença el pendent que s'endinsa cap al barranc que forma el torrent de Vilaró. Hi ha gent que baixa del cim en raquetes, anem una mica tard i sembla que es gira mal temps al cim, però per sort s'aguanta el dia.
Superat el tub del torrent, ja només ens queda la gran pujada, es veu el Taga al davant. Tot està super-nevat, i a crits d'espartans ens anem animant, la pujada es fa dura... Clavem el pal a la neu i s'enfonsa moltíssim, hi ha molt més de mig metre de neu. Al final de la pujada ens trobem la pala final del Taga, es fa molt dura, ja portem més de 2h de camí.
Uns últim esforç i som al cim, per fi!!!!!!!!!! Són les 2h, alçada 2.040m, Taga, el cim de la Serra Cavallera, reina del pre-pirineu ripollenc... El paisatge és preciós, un mar de núvols cobreix la plana de Vic i mig Catalunya, però les vistes sobre el Pirineu oriental són espectaculars. Des del Port del Comte i el Pedraforca al Cadí, la Tossa d'Alp, les muntanyes del Pallars ben lluny, el Puigpedrós i altres cims de la Cerdanya, el Puigmal i tota l'olla de Núria, el Bastiments, el Costabona i el sagrat Canigó, no hi ha paraules per descriure la bellesa...
Mengem una mica i després de mitja horeta on fem fotos i xerrem, ens preparem i cap avall!!!!
Al principi costa una mica, hi ha pedres i no estem gaire calents, però aviat agafem la primera gran pala del cim, amb una neu pols espectacular, baixant en paral.lel com professionals!!!!
Després arriba una gran plana que fem perfectament, gràcies a la neu més dura en aquesta zona ventada. Caiem tots varis cops mentre baixem, però això és esquí de muntanya!!!!
Ens dirigim cap a una gran pala que hem vist pujant, anem a obrir una nova via. L'elecció ha estat inmillorable, després de superar un tancant de filferro, baixem per un pendent fort però amb una neu boníssima, udolant com animals!!!!
Arribem a la zona de les Noufonts, remuntem el camí, i a partir d'aquí tot és seguir el camí fins avall, amb força dificultat perquè és un camí estret i molt trepitjat.
1:30h després arribem als cotxes, cansats però orgullosos d'haver coronat aquest cim mític!!!!! La qualitat de la neu ha estat excepcional, no hi ha res com superar un cim amb un esforç titànic...
Anem a Ribes a fer un mos, a can Gusi, una escudelleta i un guisat, ens acomiadem amb la satisfacció d'un dia inoblidable...
Dades excursió:
Santa Magdalena de Puigsac (Pardines) 1.275m - Taga, 2.040m
Via Torrent del Vilaró
Pujada: 2:45h
Baixada: 1:30h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada