22-Desembre al 'japo'

Netejant la memòria del celular he trobat aquestes fotos del 22-D.1/2 taula
On és el sushi?L'altra 1/2 taula amb canvi d'ulleres.

Evil's Peak

Segona ascensió amb esquís de la temporada, l'Evil's Peak (2.913 m), des de Funnel Valley, titànic (tal i com deien les botes d'esquí, tot un presagi)...

Tot ha començat a les 8:30h, quan els 3 titans (Karpin, Txell i Robert) hem agafat el cremallera cap a Núria, després de llogar l'equip a Ribes.

Després de gaudir d'un viatge preciós, amb neu des de Ribes mateix, arribem al santuari, ens preparem i comença la ruta en direcció a la coma de Finestrelles, són les 10h del matí.

La pujada es fa dura al principi, és qüestió d'agafar ritme. Anem pujant i ens desviem cap al torrent de l'Embut, enmig d'un congost espectacular, on ens hem de treure (quasi tots) els esquís per poder continuar. Els arbres ja han quedat enrere...

Després de progressar pel torrent s'obre la gran coma de l'Embut i ja veiem Evil's Peak, amb el pic del Segre al costat (i unes marques de gent que havia baixat des del seu cim, igual que pel Finestrelles).

Arribem prop dels pluviòmetres, darrera nostre tota l'olla de Núria (Eina, Noufonts, Noucreus) i davant nostre el cim. Ens parem per menjar una mica i agafar forces i continuem amunt. Ja portem més de 2h de pujada i davant nostre la primera pujada forta, que superem fent ziga-zagues. El sol surt després d'un matí enteranyinat, hi ha molta neu arreu i de tant en tant trobem algun muntanyenc, però pocs... Tot perfecte.

Després de la primera pujada forta un petit descans en el desnivell i comença la segona pujada, encara més dura, els esquís costen d'agafar-se...

El paisatge és cada cop més grandiós, ja som a prop del cim, portem 4hores i arribem a un replà, on es veu el Taga i el Carlit. En 10 minuts som al cim, a la creu, ens abracem, ha estat un esforç brutal però indescriptible, titaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaannnnnnnnnnnnnnssssssssssssss!!!!!! Som a 2.913m d'alçada, amb els esquís als peus, què més es pot demanar?

Des del cim es veu mig Catalunya, Baleària, potser els pre-Alps, què importa, tot és grandiós...

Són les 14h i tenim gana, mengem el gran llonguet, ens fem les fotos i descansem... Quan són les 15h comencem a baixar, però no per on hem pujat, sinó per un altre camí, anant en direcció al pic del Segre que intentem trobar... El principi és espectacular, sembla que caiem al buit!!!! Trobem una primera plana que baixem bé i després anem buscant la millor neu fins arribar a la plana de la coma. La neu és abundant, però costa d'esquiar, hi ha molts canvis, de pols a dura i a crosta...

Baixar en aquella vall tan ample, amb l'olla de Núria al davant, és tot un espectacle!!!!

Ens acostem de nou al torrent, que superem en part per dirigir-nos a un altre camí, pel Coll Verd, que ens porta al bosc de sobre Núria. Aquí hi ha una neu magnífica, però difícil d'esquiar de vegades pel gran cansament...

Al cap de 1h i 45 minuts de començar el descens, arribem a Núria, corrent per no perdre el cremallera de les 16:50h, seiem al tren i descansem amb la satisfacció d'haver fet una cosa ben gran, superar l'Evil's Peak...

Dades excursió

Núria (1.964m) - Puigmal (2.913m)

Per la coma de l'Embut

4:15h de pujada

1:45h de baixada

Wild ski al Mt McKinley...

D'acord, no és ni wild ski ni és el Mt McKinley, és esquí de muntanya al Taga, però a nosaltres ens ha semblat una expedició increïble!!!!

Hem quedat de bon matí, a les 9h, a Ribes, al lloc de lloguer dels esquís, Ski & Mountain, al costat de Can Gusi. Som en Miquel, la Txell i en Robert (hem pujat els 3 des de Barcelona), en Manel (des de Llívia) i en Jerry i la Rut (des de Berga) i el seu gos en Xic!!!

Lloguem els esquís (en quedaven ben pocs!!!) i esmorzem una mica al bar, per després organitzar-nos en 2 cotxes i anar cap a Pardines. El dia és molt bo, teníem por perquè a la resta del país estava tot molt tapat... Abans de Pardines ja trobem neu, arribem al poble i continuem fins al veïnat de Puigsac, on deixem els cotxes sota l'ermita romànica.

Són les 11:15h, estem a 1.275m, i comencem a caminar, primer a peu pel camí que porta al Taga, però aviat ens posem els esquís. La neu és abundant a tota la vall de Pardines, amb vistes sobre el Puigmal i la Tossa d'Alp. Passem per boscos caducifolis molt bonics, amb abundants bedolls i paisatges suaus de somni. El camí transcorre per una pista de poc pendent, amb alguna pujada no gaire forta, aprofitem per adaptar-nos als esquís, amb alguns problemes a les fixacions, sobretot les del Manel, que semblen de la Guerra Civil!!!!!

Arribem al Pla de Noufonts, a 1.604m, amb uns tancats pel bestiar, preciós, i allà comença el pendent que s'endinsa cap al barranc que forma el torrent de Vilaró. Hi ha gent que baixa del cim en raquetes, anem una mica tard i sembla que es gira mal temps al cim, però per sort s'aguanta el dia.

Superat el tub del torrent, ja només ens queda la gran pujada, es veu el Taga al davant. Tot està super-nevat, i a crits d'espartans ens anem animant, la pujada es fa dura... Clavem el pal a la neu i s'enfonsa moltíssim, hi ha molt més de mig metre de neu. Al final de la pujada ens trobem la pala final del Taga, es fa molt dura, ja portem més de 2h de camí.

Uns últim esforç i som al cim, per fi!!!!!!!!!! Són les 2h, alçada 2.040m, Taga, el cim de la Serra Cavallera, reina del pre-pirineu ripollenc... El paisatge és preciós, un mar de núvols cobreix la plana de Vic i mig Catalunya, però les vistes sobre el Pirineu oriental són espectaculars. Des del Port del Comte i el Pedraforca al Cadí, la Tossa d'Alp, les muntanyes del Pallars ben lluny, el Puigpedrós i altres cims de la Cerdanya, el Puigmal i tota l'olla de Núria, el Bastiments, el Costabona i el sagrat Canigó, no hi ha paraules per descriure la bellesa...

Mengem una mica i després de mitja horeta on fem fotos i xerrem, ens preparem i cap avall!!!!

Al principi costa una mica, hi ha pedres i no estem gaire calents, però aviat agafem la primera gran pala del cim, amb una neu pols espectacular, baixant en paral.lel com professionals!!!!

Després arriba una gran plana que fem perfectament, gràcies a la neu més dura en aquesta zona ventada. Caiem tots varis cops mentre baixem, però això és esquí de muntanya!!!!

Ens dirigim cap a una gran pala que hem vist pujant, anem a obrir una nova via. L'elecció ha estat inmillorable, després de superar un tancant de filferro, baixem per un pendent fort però amb una neu boníssima, udolant com animals!!!!

Arribem a la zona de les Noufonts, remuntem el camí, i a partir d'aquí tot és seguir el camí fins avall, amb força dificultat perquè és un camí estret i molt trepitjat.

1:30h després arribem als cotxes, cansats però orgullosos d'haver coronat aquest cim mític!!!!! La qualitat de la neu ha estat excepcional, no hi ha res com superar un cim amb un esforç titànic...

Anem a Ribes a fer un mos, a can Gusi, una escudelleta i un guisat, ens acomiadem amb la satisfacció d'un dia inoblidable...

Dades excursió:

Santa Magdalena de Puigsac (Pardines) 1.275m - Taga, 2.040m

Via Torrent del Vilaró

Pujada: 2:45h

Baixada: 1:30h

Raquetes al Ribes Valley

La fi de l'any s'acosta, som dia 29 de desembre, i hem quedat al vespre Miquel, Quim, Ricard i Robert, a Ripoll. Objectiu? Fer una ascensió amb raquetes el dia següent, aprofitant la gran nevada que va caure el dia de Sant Esteve.

A Ripoll ens trobem en un bar, davant del monestir, on lo mike i lo doc ens anuncien... QUE S'HAN PROMÈS A LES SEVES DONES!!!!!! Déu dels cels, això sí que són notícies i no el 3/24...

Aviat marxem del local i deambulem per Ripoll, com espectres sota la pluja, buscant un lloc per omplir el pap. A la fi acabem prop de la plaça de St Eudald, un menú correcte en un ambient ripollenc hostil cap als forasters, o això ens sembla. Continuem i anem a parar a un bar, l'únic que sembla obert en un poble mort, fem més birres i ens retirem a Ribes, no és qüestió d'anar a dormir tard, demà anem d'excursió!!!!

El matí següent, anem a llogar les raquetes a Ski & Mountain, a Ribes, al costat de Can Gusi. Prenem un bon esmorzar, amb la calma, anem a llogar el material i cap amunt!!!! Tot i que a Ribes no queda neu, només sortir del poble ja es veu tota la vall nevada. Anem fins a Planoles, sortim de la collada pel desviament que porta al collet de les Barraques, el nostre objectiu final. Deixem el cotxe al camping Can Fosses, a uns 1.200 m d'altura. Són les 12h del migdia quan comencem a caminar, seguint el GR-11 entre els boscos de pi roig de la solana de Planoles. Tenim sort, és el primer dia que surt el sol en molts dies. A baix la neu està molt fosa, barrejada amb fang, però més amunt va augmentant, mentre ens acostumem a caminar amb les raquetes. El Ricard ho passa malament, les seves botes no s'hi adapten, així que després de mil interrupcions acaba fent el camí a peu, amb uns paraneus.

Arribem a la carretera asfaltada que puja de Planoles, comencem a caminar, però perdem el camí de pujada, així que decidim continuar per la carretera amb raquetes, quina imatge d'exploradors!!!!!

Cada cop hi ha més neu a la carretera, de tant en tant ens creuen alguns jeeps, fins que passada la desviació a Vilamanya i a prop de la Font Freda, decidim deixar la carretera i ens posem pel bosc cap al cim. És molt dur, hi ha moltíssima neu, però és preciós!!!!

Al cel ens sobrevolen els voltors, saben que som carn de canó... Anem fent fotos, sovint al Taga, majestuós talment fora el Mt Mckinley...

L'esforç és sobrehumà, però al final arribem al collet de les Barraques, a 1.875 m, amb el Puigmal mig tapat al davant, les muntanyes de Nuria, i més de mig metre de neu...

Ens fem fotos, caminem una estona i decidim tornar, hem tardat unes 2h en pujar i hi ha gana!!!!!! La baixada és sensacional, tota pel bosc, amb molta neu, sempre pel GR-11, un bosc preciós!!!! En 1:30h arribem al cotxe, ha estat magnífic!!!! Morts de gana anem cap a Ventolà, fem un àpat correcte, podria haver estat millor no? Però després de l'esforç físic tot senta perfecte, sobretot l'escudella!!!!!

Es fa tard i marxem cap a Ribes, per després marxar en Miquel, Quim i Ricard cap a Barcelona, que demà és cap d'any!!!!!!!

Dades excursió:

Planoles (camping Can Fosses), 1.200 m - Collet de les Barraques, 1.875m

Via el GR-11

Pujada: 2h

Baixada: 1:15h