Decrofreaks: 2010

El dissabte 7 d'agost, vam fer la bonica travessa coneguda com el Boucle de la Vall d'Orlú, a l'Arièja, començant a poc més de 1.000 metres a la zona de la Forge d'Orlú, per continuar cap al refugi d'en Beis, la collada d'en Beis, els llacs de Peyrisse, l'estany de Naguille i acabar novament a la Forge d'Orlú, en total una excursió de 10 hores comptant les parades per menjar (9 hores de marxa real), només apta per a titans!!!!

El camí comença amb la visió impressionant de la famosa Dent d'Orlú (2.222 m), paradís de l'escalada, no ens va estranyar trobar-nos l'Araceli Segarra a Orlú...

Aviat arribem a la primera cruïlla, nosaltres sempre cap al refugi d'en Beis (o Beys que diuen els francesos), pel fons de la vall...

Aquí un isard tafaner, al costat del camí, sembla que volia menjar sal. El pobret estava marcat, segurament pels guardes de la reserva, però en aquesta vida, qui no està marcat?

El camí continua pel fons de la bonica vall glacial...

I a continuació, després de dubtar una mica, creuem el riu per un pont i una forta pujada ens espera!!!

Finalment, després de 3h, arribem a la gran vall on reposa l'estany d'en Beis, on hi ha el refugi d'en Beis, a 1.970m d'alçada, sobren les paraules...

Continuem la ruta cap a la collada d'en Beis, a 2.345 m, unes 2h més de pujada forta i espectacular, les cames ens fan figa però pugem amb l'ànima...

Seguim sempre les marques de pintura groga i vermella...

Ja som a prop del coll, a l'altra banda, la Portella d'Orlú, que ens comunica amb el Pic Peric i la zona del Carlit...

La collada d'en Beis, per fi, a 2.345 m, quin cansament, però valia la pena...

I a l'altra banda, els espectaculars estanys de Peyrisse, el de baix apareix en tot el seu esplendor, el de dalt només s'intueix, és d'on surt la cascada, ens queda amagat per la mateixa muntanya...

El gran llac de Naguille, un embassament construït el 1905 per generar energia hidroelèctrica, som a Canadà?

I ja de baixada, de nou la Dent d'Orlú, envoltada de boscos espectaculars...

Al final, més de 4h baixant la vall des de la collada d'en Beis, amb uns paisatges que canvien constantment, espectacular... Un dia perfecte, llàstima no haver trobat ni rastre dels dos ossets bruns que viuen a la zona, el Kouki i el Boutxy, talment Yogi i Bubu, que es mengen els entrepans dels motxillaires despistats!!!!

Del dimecres 28 de juliol al dilluns 2 d'agost vam visitar els antics ducats catalans d'Atenes i Neopàtria, bo i resseguint la petjada dels nostres almogàvers... Ja ho diu el refrany, qui perd els origens perd... els almogàvers...

Tot just arribats a Atenes, a la matinada del 28 de juliol, vam agafar el cotxe llogat a l'aeroport, desafiant la vaga de gasolineres que imperava a Grècia, per a dirigir-nos al sud, al cap Sounion, on a l'ombra del temple de Posidó varem veure les primeres llums del dia, això sí, enmig d'una zona totalment deixada i decadent...

A continuació, el nostre primer objectiu, la capital de l'antic Ducat d'Atenes, l'antiga polis grega de Tebes, de la qual en queda ben poca cosa, a penes unes ruïnes al centre de la ciutat, de moment, ni rastre dels catalans...

Enmig d'un paisatge sec i desolat ens dirigim a Livàdia, una de les places fortes dels almogàvers, on reconquerim el castell i hissem la bandera. La ciutat és bonica, amb unes fonts que ragen aigua fresca per tot arreu. Hi fem el nostre primer dinar grec (amanida grega, souvlaki de pollastre, vi de la casa) i reposem una mica, abans de prosseguir la nostra odissea cap a Galaxidi, la nostra Ítaca particular, almenys pel que fa al llit, ja que és on farem nit els propers dos dies.

Abans d'arribar a Galaxidi, i ja a les aigües del Golf de Corint, ens banyem a la bonica platja de Agios Isidoros, Sant Isidre que diríem nosaltres, realment bonica...

Les aigües del Golf de Corint ens tenen encisats, a la llum de la tarda s'il.luminen les muntanyes de la zona de Galaxidi i al fons les del Peloponès...

El dia següent, visitem les restes històriques de Delfos, amb el seu famós oracle, on després de consultar les pitonises ens diuen que farem molts quilòmetres i suarem la cansalada, en fi, no s'han matat gaire amb la predicció...

Després de Delfos dinem a Arachova, a les faldes de l'imponent massís de Parnàs (i molt a prop d'una estació d'esquí!!!), abans de dirigir-nos al monestir ortodox de Housos Loukas, un dels més importants de Grècia, on es conserven mosaïcs i frescos de pintures bizantines de gran bellesa, enmig d'un paisatge que ens va recordar el nostre Priorat estimat, ja ho diu la cançó, "Prior, Prior, llum de la meva vida... Prior, Prior, no desfacis ma il.lusió..."

Un nou dia, divendres, i a la conquesta de més castells almogàvers, en aquest cas prenem per la força l'antiga ciutadella medieval de Salona, actual Amfissa, on van resistir fins l'últim moment, quan la resta del territori ja havia caigut, el comte de Salona, la seva muller i la seva filla, abans de caure en mans otomanes i ser destinades mare i filla, després de la mort del seu marit, a l'harem del Gran Turc, venjança!!!!!! En la nostra revenja no vam deixar cap presoner... bàsicament perquè no hi havia ningú.

A la plaça major d'Amfissa, els aborígens ens confonen amb gent local, a la fi ens hem integrat, kalimera, kalispera, efaristoh, parakalo, ya-su, andio, emporio, filosofia, magnanimus, tito flavio, fiat epsilon... dóna corda al grec!!!!

El següent punt, després de superar muntanyes i planes, és Neopàtria, l'actual Hipati, arrecerada al peu d'altes muntanyes i damunt la plana de la Tessàlia, fou l'antiga capital del Ducat del mateix nom i només aquí vam poder trobar, en un plafó informatiu sobre la història del poble, una menció al seu passat català, per fi havíem descobert el nostre Sant Graal!!!! Com que enteneu el grec ens estalviarem traduccions, però bàsicament diu que Catalunya és la millor terra del món i els seus habitants uns models a seguir, mireu..

Finalment, divendres a la nit arribem a l'illa de Skiathos, del grup de les Espòrades, després d'embarcar al port de Volos i agafar un vaixell ràpid que en menys de 2h ens portava al port principal de l'illa...

Vam estar dos dies recorrent l'illa en moto, visitant les seves precioses platges, el Kastro (castell) del nord de l'illa i un monestir ortodox...

Ja el dilluns tornem a Volos, on per sort el nostre cotxe està sa i estalvi, i cap a Atenes falta gent, passant abans per l'antic camp de batalla de les Termòpiles, on encara sentim els crits del general espartà Leònides enfront de l'exèrcit persa de Xerxes... Spartanssssssssss!!!! Huahhh, huahhhh!!!!!

Arribem a Atenes a primera hora de la tarda i un cop superats els problemes de trànsit i d'aparcar el nostre "estimat" Hyunday, visitem l'acròpolis, els temples d'Efaistos, de Zeus i el barri de la Plaka, tot molt bonic i interessant, llàstima de la xafogor que hi feia!!! La resta d'Atenes més enllà del centre històric no ens ha agradat tant, de fet no ens ha agradat gens, continua sent la mateixa ciutat caòtica, deixada i bruta del la qual tothom en parla...

La veritat és que hem aprofitat molt bé aquests 6 dies per conèixer una zona de Grècia no gaire freqüentada pel turisme de masses, a excepció feta d'Atenes i Delfos. La visita als antics castells que durant gairebé 90 anys van ser ocupats pels almogàvers ens ha mostrat una Grècia tradicional, mirant més aviat cap a orient, on el temps passa lentament i l'urbanisme té encara molts aspectes a millorar, però on la gent viu amb tranquilitat, una mica com aquí fa molts anys, asseguts a les cadires i fent girar el rosari, disposats a ajudar-te sense res a canvi. També hem pogut visitar una illa grega lluny del turisme de tour operadors, amb unes platges idíl.liques i gent elegant provinents de les famílies benestants de Tessalònica i Atenes. Finalment, hem pogut comprovar com viatjar per Grècia no resulta gens econòmic, ja que ni el menjar, ni la gasolina, ni l'allotjament estan a uns preus per sota del que pagaríem a Catalunya, ans al contrari, serà per la crisi?

Potser el paisatge interior, en aquesta època de l'any, no ens ha meravellat, però sí que ho ha fet la bellesa de les seves costes i de les seves illes, on val la pena perdre-s'hi ni que sigui un cop a la vida per a oblidar-se una mica d'aquest món...

Pel que fa a les restes dels almogàvers, són realment testimonials, formant part d'antics castells i fortaleses de construcció mig franca, catalana, genovesa o veneciana, i en molts casos destruïts pels otomans, als quals el poble grec no els dóna cap mena d'importància, ja que per a ells el passat clàssic i hel.lenístic és l'únic referent històric que importa. Tot i això, el lloc on estan construïdes aquestes fortaleses i el passat que evoquen ens ha emocionat en el moment de visitar-les, encara ens semblava sentir els crits d'aquells guerrers "Desperta Ferro!!!!"