Euskal Herria Karpin... què tenim?

Mané Messi millor jugador del món, Lolo Iniesta segon i Xavi Rob tercer, els tres formats a la masia Decroly, eh? Els tres fets aquí... Com en Pedro Piulas, en Bojan Nar i el Doc Piqué, tots fets aquí... I en Pep Karpin, els que molts consideren el millor karpanta del món, què? Nascut a Barcelona, format al Decroly, te n'adones? És possible que tinguem el millor equip de karpantes de la història i la majoria dels seus jugadors són fets aquí?

Què tenim...

Que què tenim? Que què tenim aquest cap de setmana del 11-13 febrer del 2011 a Euskal Herria per homenatjar el futur pare del Karpinet?

Tenim Euskadi, plena de muntanyes i platges, amb un cotxe llogat a Bilbo, estret i claustrofòbic com pocs, tenim entrepans i coreans i futbolistes dels 70's al bar de Durango, per San Blas la cingonya veuràs!!!!

Tenim les muntanyes d'Urkiola, amb el seu santuari, amb fagedes i bedollars, amb pous de gel i un trekking enmig d'un vent que ni macanàs!!

Tenim palauets a Elorrio, frontons albertzales, pintxitos i zuritos i solet primaveral per celebrar el fill del Karpin amb el millor festival...

Tenim abraçades a Bergara, el cotxe en un Kampo Santo i més zuritos i més menjar per no parar fins a rebentar...

Tenim Hernani, l'hostal Arrobi Ostatua, el dia que Mubarak caigué, migdiada i partida de ping-pong nocturn, la gran sagardotegi Akarregi, esdevinguda menjador social, truita, lluç i xuletón, tot regat amb abundant sidra, auto-txots sens parar, amb final llegendari amb dards, al Leoka i uns balls a l'Aralar...

Tenim les onades de Zarautz, el poble de Getaria amb l'església inclinada i el peix del Cantàbric, diga-li rap o txitxarro, tot regat amb txakolí, en el poble on Juan Sebastián Elkano naixí...

Tenim el retorn a Bilbo, més neta que mai, amb un taxista ferrarista koipesol, l'hotel Petit Palace Arana, la migdiada i l'empat del Barça al Molinón, mitja part a la penya de l'Athleti i l'altra mitja a un tabernón...

Tenim la nit al Kasko Viejo, amb el mapa per Kalea Somera, envoltats d'una gentada amb xiruques i parlant amb gent de Portugalete, bevent vins reserva i menjant pintxos sense parangón i entre tius follonerus cridant "Sortu!" i dient al Kafe Antzoki "gabon"...

I finalment tenim el darrer dia, menjant més pintxos i passejant per Bilbo, parlant de les nostres teories de sempre, en el darrer viatge del Karpin abans de ser pare, el millor és el que vindrà a partir d'ara...

Coses nostres, coses de Karpin, coses bones que tenim...

Zuritos Karpin, patrocinador oficial del Futbol Club Decrofreaks.

http://www.youtube.com/watch?v=JjqbLT41Kvw

La Vall d'Orlú

El dissabte 7 d'agost, vam fer la bonica travessa coneguda com el Boucle de la Vall d'Orlú, a l'Arièja, començant a poc més de 1.000 metres a la zona de la Forge d'Orlú, per continuar cap al refugi d'en Beis, la collada d'en Beis, els llacs de Peyrisse, l'estany de Naguille i acabar novament a la Forge d'Orlú, en total una excursió de 10 hores comptant les parades per menjar (9 hores de marxa real), només apta per a titans!!!!


El camí comença amb la visió impressionant de la famosa Dent d'Orlú (2.222 m), paradís de l'escalada, no ens va estranyar trobar-nos l'Araceli Segarra a Orlú...

Aviat arribem a la primera cruïlla, nosaltres sempre cap al refugi d'en Beis (o Beys que diuen els francesos), pel fons de la vall...

Aquí un isard tafaner, al costat del camí, sembla que volia menjar sal. El pobret estava marcat, segurament pels guardes de la reserva, però en aquesta vida, qui no està marcat?

El camí continua pel fons de la bonica vall glacial...

I a continuació, després de dubtar una mica, creuem el riu per un pont i una forta pujada ens espera!!!

Finalment, després de 3h, arribem a la gran vall on reposa l'estany d'en Beis, on hi ha el refugi d'en Beis, a 1.970m d'alçada, sobren les paraules...

Continuem la ruta cap a la collada d'en Beis, a 2.345 m, unes 2h més de pujada forta i espectacular, les cames ens fan figa però pugem amb l'ànima...

Seguim sempre les marques de pintura groga i vermella...

Ja som a prop del coll, a l'altra banda, la Portella d'Orlú, que ens comunica amb el Pic Peric i la zona del Carlit...

La collada d'en Beis, per fi, a 2.345 m, quin cansament, però valia la pena...

I a l'altra banda, els espectaculars estanys de Peyrisse, el de baix apareix en tot el seu esplendor, el de dalt només s'intueix, és d'on surt la cascada, ens queda amagat per la mateixa muntanya...

El gran llac de Naguille, un embassament construït el 1905 per generar energia hidroelèctrica, som a Canadà?

I ja de baixada, de nou la Dent d'Orlú, envoltada de boscos espectaculars...

Al final, més de 4h baixant la vall des de la collada d'en Beis, amb uns paisatges que canvien constantment, espectacular... Un dia perfecte, llàstima no haver trobat ni rastre dels dos ossets bruns que viuen a la zona, el Kouki i el Boutxy, talment Yogi i Bubu, que es mengen els entrepans dels motxillaires despistats!!!!